Efectes de la suburbanització i la immigració internacional en l’evolució recent de la fecunditat a Catalunya: un estudi territorial a escala local
Documents d’Anàlisi Geogràfica 2014, vol. 60/3
599-626
Efectes de la suburbanització i la immigració
internacional en l’evolució recent de la fecunditat
a Catalunya: un estudi territorial a escala local*
Cristina López Villanueva
Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Sociològica,
Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials
Fernando Gil-Alonso
Jordi Bayona-i-Carrasco
Jenniffer Thiers Quintana
Universitat de Barcelona. Departament de Geografia Humana
Recepció: octubre de 2013
Acceptació: abril de 2014
Resum
L’objectiu d’aquest article és analitzar l’evolució de la fecunditat catalana en el període
2000–2011, i especialment les seves diferències territorials a escala local. Per això, s’han
calculat indicadors d’intensitat i calendari per als municipis catalans de més de deu mil
habitants i les quatre restes provincials, és a dir, per a 125 unitats d’anàlisi diferenciades.
Com a possibles hipòtesis explicatives s’han considerat la fecunditat diferencial segons la
nacionalitat de les mares i l’impacte de les migracions internes. Els resultats mostren que
les diferències de fecunditat observades en l’àmbit municipal no responen tant a les diferències entre espanyoles i estrangeres ni al pes de la població estrangera a cada municipi, com
a l’arribada de migrants interns (parelles joves en edat reproductiva) i al percentatge de
població d’origen africà. Finalment, destaca el cas de Barcelona per la seva baixa fecunditat
independentment de la nacionalitat.
Paraules clau: fecunditat; població estrangera; migració interna; Barcelona; Catalunya.
*
Aquest treball es realitza en el marc de dos projectes d’R+D+I: «Las nuevas ciudades españolas. El impacto espacial de las dinámicas demográficas recientes en las grandes áreas urbanas
españolas en un contexto de crisis» (CSO2011-24680), dirigit per la Dra. Isabel Pujadas,
i «Estrategias residenciales y modelos urbanos en la Región Metropolitana de Barcelona» (CSO2010-22117-C02-02), dirigit per la Dra. Cristina López. Ambdós projectes són
finançats pel Ministeri de Ciència i Innovació (actualment d’Economia i Competitivitat).
El mateix ministeri, juntament amb el Fons Social Europeu, finança el contracte Ramón y
Cajal del Dr. Gil-Alonso. Els autors formen part del grup de recerca consolidat Territori,
Població i Ciutadania (Ref. 2009SGR01086). Una primera versió d’aquest treball va ser
presentada en el VI Congrés Català de Sociologia, que es va celebrar l’any 2013 a Perpinyà.
http://dx.doi.org/10.5565/rev/dag.129
ISSN 0212-1573 (imprès), ISSN 2014-4512 (en línia)
Cristina López Villanueva; Fernando Gil-Alonso;
Jordi Bayona-i-Carrasco; Jenniffer Thiers Quintana
Efectes de la suburbanizació i la immigració internacional
en l’evolució recent de la fecunditat a Catalunya
Resumen. Efectos de la suburbanización y la inmigración internacional en la evolución
reciente de la fecundidad en Cataluña: estudio territorial a escala local
El objetivo de este artículo es el análisis de la evolución reciente (período 2000–2011)
de la fecundidad y de sus diferencias territoriales dentro de Cataluña, utilizando como
argumentos interpretativos la fecundidad diferencial según la nacionalidad y el impacto de
las migraciones internas. Con este objetivo, se han calculado indicadores de intensidad y
calendario de la fecundidad para 125 unidades geográficas: los 121 municipios catalanes
de más de diez mil habitantes, más los cuatro restos provinciales. Los resultados obtenidos
muestran que las diferencias de fecundidad en el ámbito municipal no responden al peso
de la población extranjera en cada municipio ni a las diferencias de fecundidad de esta con
las españolas. En cambio, la migración interna de parejas jóvenes en edad reproductiva,
más la presencia de mujeres africanas, más fecundas, es lo que marca las pautas espaciales
de fecundidad. Finalmente, sobresale la baja fecundidad en la ciudad de Barcelona, independientemente de la nacionalidad de su población femenina.
Palabras clave: fecundidad; población extranjera; migración interna; Barcelona; Cataluña.
Résumé. Effets de la suburbanisation et de la migration internationale sur l’évolution récente de
la fécondité en Catalogne: analyse géographique à l’échelle locale
Cet article veut analyser l’évolution récente (période 2000-2011) de la fécondité catalane,
en portant une attention particulière aux différences géographiques à l’échelle la plus locale
possible. L’impact des migrations internes et de la fécondité distinctive selon la nationalité
sont deux aspects que nous étudions aussi car ils constituent de possibles explications à
ces différences. Pour cela, nous avons calculé des indicateurs d’intensité et un calendrier
de la fécondité pour 125 unités géographiques différentes : 121 communes catalanes avec
plus de 10 mille habitants en 2011, ainsi que les quatre ensembles provinciaux contenant
les communes de moins de 10 mille habitants. Les résultats obtenus montrent que les
différences de fécondité à niveau local ne reflètent pas le poids de la population étrangère
dans chaque commune. En revanche, les deux facteurs les plus explicatifs sont la migration interne de couples jeunes en âge reproductif et la présence de femmes africaines, plus
fécondes. Finalement, la ville de Barcelone apparait comme une île de fécondité très basse
et stable, indépendamment de la nationalité de sa population féminine.
Mots-clé: fécondité; population étrangère; migration interne; Barcelone; Catalogne.
Abstract. Suburbanization and international migration effects on recent Catalan fertility: A
local-scale spatial analysis
This article endeavours to analyse recent fertility changes in Catalonia, focusing on locallevel spatial differences. To this end, fertility indicators for the 121 Catalan municipalities
with more than ten thousand inhabitants, and four other geographical units grouping
those with less than ten thousand inhabitants, have been studied. The differences between
autochthonous and foreign women and the impact of internal migrations are considered
as potential explanatory factors. The results show that neither fertility differences between
Spaniards and foreign women, nor the distribution of foreigners within each municipality, would explain local-level fertility variations. Instead, the internal migration of young
couples wanting to expand their families, and the settlement of more fertile African women
seem to be the most plausible explanatory factors. Finally, it is interesting to note that,
regardless of the nationality of the women analysed, the city of Barcelona has low and stable
fertility levels throughout the period analysed.
Keywords: fertility; foreign population; internal migration; Barcelona; Catalonia.
600 Documents d’Anàlisi Geogràfica 2014, vol. 60/3
Efectes de la suburbanizació i la immigració internacional
en l’evolució recent de la fecunditat a Catalunya
Cristina López Villanueva; Fernando Gil-Alonso;
Jordi Bayona-i-Carrasco; Jenniffer Thiers Quintana
S (...truncated)