Introducción a los sistemas de información geográfica y geotelemática

Ressenyes terrànies, els aprofitaments de muntanya i les deveses extensives. A més a més dels autors citats fins ara, a les monografies dels paisatges arquetípics s’hi afegeixen els següents: Juan Carlos Guerra, José Domingo, Vicente José Gallego, Gemma Molleví, Águeda Villa, José-León García i Gustavo Pestana. En tots els casos, i amb totes les variants de detall que vulgueu, la plena adaptació de les exposicions singulars als criteris d’anàlisi avançats a la primera part aconsegueixen donar un to d’equilibri general de conjunt molt meritori. L’afegit de taules, mapes i fotografies als textos redactats pels vint-i-dos professors universitaris d’Alacant, Barce- lona, Jaén, La Laguna, Madrid, Santiago de Compostela, Sevilla i Valladolid fan molt bon efecte i convertiran aquesta obra en un treball de referència obligada en l’esdevenidor. Podrà semblar una altra geografia agrària d’Espanya, però no ho és pas. N’ultrapassa la significació de llarg. Pau Alegre Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Geografia Pérez Navarro, A. (coord.) (2011) Introducción a los sistemas de información geográfica y geotelemática Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, Col·lecció Manuales (Informática), 348 p. ISBN 978-84-9788-933-9 El llibre ha estat concebut com a manual per als estudiants universitaris que s’introdueixen en l’àmbit dels sistemes d’informació geogràfica. És un objectiu ben comprensible donada la contínua renovació i innovació que es produeix en aquest camp del saber, i la consegüent necessitat d’actualitzar constantment els coneixements, les eines i els procediments que s’utilitzen en els SIG. L’edició és a càrrec de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb el suport del Servei d’Informació Geogràfica i Teledetecció (SIGTE) de la Universitat de Girona. Aquesta iniciativa mostra el dinamisme d’aquestes institucions en aquest àmbit de coneixement, que amb la publicació d’aquesta Introducción a los sistemas de información geográfica y geotelemática es posicionen avantatjosament en un àmbit universitari hispano parlant molt extens. La realització ha estat a càrrec de diversos autors, coordinats per Antoni Pérez Navarro. És interessant veure com els autors provenen de camps molt diferents (enginyeria, geografia, matemàtiques, física) i arriben al SIG recorrent camins diversos. Cal destacar també el contrastat perfil professional dels autors, molts d’ells formats en el vessant més aplicat de la professió. Per altre cantó, la coordinació de diversos autors és sempre una feina difícil degut, naturalment, a l’enfocament propi que dóna al text el propi autor, i que corre el risc de restar uniformitat al conjunt. En aquest cas, tot i que l’estructura del llibre ha estat correctament escollida i de ben segur nombroses pautes han estat seguides, també es pot observar aquest fet en forma de capítols amb nivells d’aprofundiment diferent, o simplement de tons diferents. En tot cas, i al tractar-se d’un manual que pot tenir una lectura parcial d’alguna de les temàtiques que s’hi desgranen, aquest fet no desmereix aquesta interessant obra que permet posar-se al dia de les novetats en l’àmbit del SIG. Documents d’Anàlisi Geogràfica 2013, vol. 59/1 191 Ressenyes En el primer capítol es fa una breu introducció als SIG i la geotelemàtica, potser tan breu que no l’hauríem de considerar pròpiament com un capítol sinó com una introducció. El segon capítol és el més extens, amb poc més de cent pàgines. Tracta de la geodèsia i la cartografia com a fonaments dels sistemes d’informació geogràfica. L’opció de l’autor de dividir el capítol en tres parts, Geodèsia, Cartografia i Dades Geogràfiques és comprensible per la necessitat d’abastar tot l’ampli ventall de temàtiques a tractar, però obliga a escollir en quin apartat s’expliquen certs temes que tenen implicacions compartides, com ara les projeccions cartogràfiques, desenvolupades només a l’apartat de Geodèsia. Dividit d’aquesta manera, la Cartografia s’entén només com la història dels mapes, la descripció de productes cartogràfics i el coneixement de certes tècniques de representació, com la generalització o el relleu. Potser una aproximació per temes hauria permès una visió més integradora de les diverses disciplines. El primer tema tractat en l’apartat de Geodèsia és, després de la seva pròpia definició, el sistema de coordenades, on es descriuen diferents tipus de coordenades, com les geogràfiques o les geocèntriques. Les UTM no s’hi expliquen aquí i es deixen per més endavant, qüestió que pot confondre el lector. El següent subapartat tracta de les projeccions cartogràfiques, un apartat que rep una atenció especial en espai i imatges per a què el lector entengui bé els conceptes. Cal esmentar, però, que les imatges utilitzades són de dimensió força reduïda i de qualitat millorable, sovint manllevades de pàgines web. Aquesta qüestió segur que no és imputable als autors, que de ben segur haguessin dissenyat imatges originals, il·lustratives i de format major si s’hagués dotat de temps i recursos l’obra. Però aquest fet repercuteix efectivament en la capacitat didàctica del capítol. En relació 192 Documents d’Anàlisi Geogràfica 2013, vol. 59/1 amb això, no hagués estat malament la referència a d’altres obres més especialitzades en el moment de tractar cada un tels temes cartogràfics, per exemple suggerint una altra bibliografia per facilitar l’aprofundiment i l’aprenentatge de l’estudiant. Un detall curiós i il·lustratiu que es pot observar en tot el capítol, i de fet en tot el llibre, és la constant traducció a l’anglès dels termes específics, ja es tracti del nom d’una projecció o d’un arxiu digital. És un recurs molt útil però que ens recorda l’absoluta dependència de l’anglès en la cartografia. Posteriorment l’autora tracta de la georeferenciació, les superfícies de referència (geoide, el·lipsoide), el Datum geodèsic, les xarxes geodèsiques. Aquest apartat està molt ben organitzat i instruït, on hi trobem exemples i informació especial per a l’àmbit català difícil de trobar en d’altres manuals. Un exemple és la descripció de la xarxa utilitària de vèrtex geodèsics. Per altre cantó, l’autora aprofundeix en excés algun altre tema, com ara el procés de transformació de datums. Pot ser interessant per observar-ne la complexitat, però segurament no és necessari en un manual com aquest. El seguent apartat es dedica a la Cartografia. Primerament es vol fer un repàs històric, des de Babilònia fins a la Teledetecció, en poques pàgines, necessariament i volgudament incomplet. També es repassa breument els tipus de mapes, classificats en cartografia bàsica, temàtica i derivada. A partir d’aquí es van succeint diversos subapartats que tracten de temes cartogràfics que no han estat tractats en l’apartat de Geodèsia. Trobem l’explicació de què és l’escala i quins tipus de representació té, així com de conceptes relacionats (detall, precisió, resolució). En el Diseny Cartogràfic es descriu el procés d’elaboració d’un mapa, com la (...truncated)